No segueixis les petjades dels antics

busca el que ells van buscar.

Matsuo Bashô

Haiku

Atreveix-te a escriure’ns el teu haiku

L`origen

L`origen del haiku, amb la seva severa pauta sil·làbica, 5-7-5, es remunta al segle XVI. Alguns erudits el vinculen formalment al katauta, un breu poema que oscil·lava entre la pauta 5-7-5 i la 5-7-7; altres ho deriven del haiki, que es creava en grup i podia tenir fins a cent versos. Gradualment es va assentant la forma de 17 síl·labes, en la rígida combinació 5-7-5, que és sens dubte la que produeix un efecte poètic més impactant. No obstant, sembla que hi va haver altres formes precursores del haiku: chooka, tanka, sedooka, i especialment el renga, cançó encadenada, fruit de varis poetes, que va venir a introduir un element festiu en la literatura japonesa. En totes aquestes formes apareixen els versos de 5 i de 7 síl·labes en diferents concatenacions, i també es va afirmant el concepte d’estació. Val la pena aclarir que la rima quasi no s`utilitza en aquest envàs líric tant peculiar; en canvi, s`ha utilitzat bastant en les traduccions.

Senzillament, el haiku clàssic, com a forma lírica, se`m va figurar sempre com un desafiament, tant per la seva estructura fixa, com per la seva brevetat obligada, que el fa encara més cenyit que, per exemple, el sonet, que en la poètica espanyola és tal vegada l’estructura clàssica més rígida. Amb tan sols 17 síl·labes i amb una distribució invariable (5-7-5), el haiku és en sí mateix una unitat, un poema mínim i no obstant complet. D`aquí la seva visió instantània, la seva condició de guspira, de vegades el seu toc d`humor o d`ironia. Bashoo va deixar per la posteritat aquesta curiosa definició: `Haiku és senzillament el que està succeint en aquest lloc, en aquest moment.`

Mario Benedetti, 1999

El poema sol tractar de la natura, de la realitat, del que és percebut pels sentits, pot ser la forma més simple de mostrar l`espiritualitat continguda en les formes més insignificants.

Observa la teva ment mentre et submergeixes en aquests haiku. Què veus, què sents i què escoltes mentre ho fas? Què signifiquen per tu?

Consells per la creació

Camina, viatja, observa i sent tot al teu voltant. Aixeca les mans a l`alçada de la teva cara i crea un marc amb els dits índex i polze de cada mà. El que queda dintre del marc et dirà alguna cosa concreta i només insinuarà el que queda a fora. De la mateixa manera el teu haiku pot nomenar quelcom concret per, entre línies, mostrar la resta de l`univers. Malgrat que al escriure no encaixi exactament en el patró clàssic (5-7-5), mira d`ajustar-lo sense que es perdi el sentit del que volies expressar al començament.

No li donis moltes voltes al que escriguis i descarta el que no et convenci; continua observant. El proper serà millor. Confia en el teu inconscient i no busquis, deixa que el haiku et trobi a tu.

No deixis de llegir als clàssics.

Aquests són meus. Anímat (clica)

Aquests de la Verònica

Aquests els heu enviat vosaltres:

Les xemeneies
cobreixen la muntanya
amb fum i foscor.

(Jordi Fígols)

Entre les branques

dorm la saba dels pobles

i l`esperança.

(Josep Orihuel)

Els dits s`amaguen,
sota l`ombra d`un  gran puny,
Muay Thai never die.
 

I d`un missatge,
arribaren paraules,
obrint un camí.

(Aarón)

Luna en verano
quieren correr los gatos
por los tejados.

Sol de amanecer
entibia la ventana.
Nostalgia del mar.
(Papahoy)

bestia dormida
a qué putas esperas?
actúa ya, ya!!!

(Sandía)

sentado espero
bajo un click apareces
me pongo en marcha

(Alfonso)

rueda el scroll
visceras sonrientes,

sabor a kiwi

(momo)

rueda que rueden
sabores con calores
permuta ahora

mañana triste
te cambio el color!
de que sabor?
(Miryam)

Sonrisas de hoy
en un haiku jugetón
dejáte pescar

(Beren)

Tornar a la pàgina anterior

 Haz doble clic para subir