Heus aquí alguns suggeriments per amargar-te:

SER FIDEL A UN MATEIX

La primera màxima és ser fidel a tu mateix, però si et vols amargar la vida, no la visquis i incomoda't quan els altres comentin quelcom que t'incumbeix i empipa't encara que tinguin raó, ja que només hem de preocupar-nos per ser artistes de l'amargor de la vida. Enutja't amb mestria fent distinció entre el que és i el que hauria de ser, i després al comprovar que res és el que creus, enutja't fins al punt de la fúria, però per a tenir veritable talent confon totes les idees que tens per a després trair-te per a seguir sofrint. Cal perfeccionar l'art de la desgràcia en el propi cap, pensa que el teu patró té males intencions, que la teva parella no t'estima tant. D'aquesta forma, si fas responsables als altres de tot allò que no fas per tu, molt millor.

EL PASSAT

El temps sana les ferides, però si vols ser desgraciat hi ha quatre mecanismes a la teva disposició:

1. La sublimació del passat. Per a aconseguir-ho, no n’hi ha prou amb recordar el passat trist, sinó veure'l com una època bella i perduda que ja no tornarà mai. No s’ha de perdre l'oportunitat de sofrir per les relacions amoroses passades encara que ja no tinguin solució i malgrat totes les proves de que això no funciona, com el fet de sentir-te malament i que els teus amics et diguin que et fas mal, aferra't a la relació i a la possibilitat de reconciliar-te. El millor és deixar de fer qualsevol cosa i seure’t al costat del telèfon a esperar aquella trucada. Si aquella trucada mai arriba, busca immediatament una relació semblant a l'anterior.

2. La dona de Lot. Com la dona de Lot que l'àngel li va dir a Lot i a la seva família, "Escapa. No miris endarrere, ni et detinguis." Però la dona de Lot va mirar endarrere i es va convertir en estàtua de sal. Cal viure d'aquesta manera sense permetre que el present porti novetats o felicitat, ni que la vida pugui canviar 180 graus, aferra't al passat el més que puguis.

3. Penediment. Si has comès errors HAS DE PAGAR PER AIXÒ AMB CULPA, però per afinar el turment HAS  DE

SER VÍCTIMA, molt millor encara si no vas tenir cooperació en l'assumpte. Has d’ofendre't davant la idea de remeiar la situació i culpar a Déu, al món, al destí, a la naturalesa, a la societat, als pares, als parents i als amics. Escolta cançons depriments, posa atenció als comentaris del tipus "a aquest món venim a sofrir". Pensa que és massa tard per a arreglar les coses, situa't en la torre d'ivori pensant que les ferides mai es curaran. I una cosa que afegeix un plus de sofriment consisteix a responsabilitzar el passat fins i tot del bé, i treure’n

un capital de la desgràcia present.

4. Fes més del mateix No solucionis els problemes, sinó que fes més del mateix. No vegis els teus esforços vans i fallits com fracassos, al contrari, aferra't a estratègies inútils i ineficaces i triomfa en l'art de l'amargor.

No comprenguis que fins al menor dels organismes s'adapta, evoluciona i canvia. Pensa I AFERRA'T a que només existeix una solució. Això implica una doble obcecació: primer que amb el pas del temps l'adaptació deixa de ser la millor opció possible i segon, que al costat d'ella van haver-hi solucions distintes. Aquesta doble obcecació té dues conseqüències: primera, converteix la solució intentada en progressivament més ineficaç i la situació en progressivament més difícil; i segona, duu el pes creixent del mal a l'única conseqüència lògica aparentment possible, a la convicció de no haver fet encara bastant per a la solució del mal. La fórmula és fàcil, s'aplica més quantitat de la mateixa "solució" i es recull més quantitat de la mateixa misèria.

FICA’T EN PROBLEMES

Quan un nord-americà i un rus es volen disculpar, el primer diu que té mal de cap i el segon, en canvi, té mal de cap. Això l’allibera de sentir-se malament i l’ omple de problemes. Fica't en tots els problemes que puguis de tal manera que puguis dir, "em vaig veure embolicat en la situació".

EL MARTELL O NO ACUDEIXIS A L'EXPERIÈNCIA SINÓ PERMET QUE LA IL·LUSIÓ ET TRANSPORTI

Fes històries sobre el que els altres pensen, senten i diuen i després enutja't per això. Un exemple és pensar a demanar prestat un martell al veí, després buscar les raons per les quals el veí no vol i sobreinterpreta la seva conducta, recorda’t del somriure sospitós, de l'evasiva mirada, aprofundeix que tal vegada el teu veí té alguna cosa en contra teva i que no te’l vol prestar, finalment quan estiguis furiós, truca a la seva porta i crida-li tot el que es mereix.

Exercici 1. Fes un exercici molt senzill, assegut còmodament pensa en els semàfors i imagina que tenen llum verda fins que arribes, amb el temps i amb la pràctica, no sucumbeixis davant la teva raó que et diu que hi ha igual nombre de semàfors amb llum vermella i verda, ignora-la i concentra't en els semàfors vermells i pensa que ho fan a propòsit perquè tu arribes.

Exercici 2. Igual que amb l'exercici del semàfor, pots imaginar-te tota sèrie de desventures, pots concentrar-te en el perquè la porta té una ratllada, concentra't en que algú et volia atacar, no comprovis que la fissura va poder ser produïda per una altra cosa, simplement elabora un història de tot el que et passa i que tot està en contra teu, tant les circumstàncies com les persones.

Exercici3. Quan t'hagis convençut d'alguna cosa nefasta, consulta-ho amb els teus amics i coneguts i recorda que si algú vol fer-te mal no t'ho confessarà, així que qui s'esforci per dissuadir-te possiblement estigui implicat en un complot en contra teu, sinó, quina necessitat tenen d'esforçar-se tant? D'aquesta manera comprova que no només els russos es fiquen en problemes, sinó que tu també tens aquesta capacitat. Si això no és suficient busca a un expert que sense comprovar la realitat t'ajudi a sortir-te encara més d'ella.

FER QUE UN PROBLEMA PERDURI

Quan tinguis una molèstia o un problema, no et distanciïs d'ell, al contrari, fes que perduri. I si la situació canvia mou-te de tal forma que el problema continuï amb la mateixa intensitat o que augmenti.

Exemple: si uns nens juguen a la pilota alegrement davant de la teva casa, demana'ls que deixin de fer soroll i

s'allunyin, quan s'allunyin mira d'observar si fan soroll, si no, camina fins que tornis a escoltar el soroll i posa't de males per això.

LA PROFECIA AUTO COMPLERTA

Atraiem el que tractem d'evitar. Per això necessitem:

1. Predicció en el sentit més ampli: qualsevol expectació, temor, o convicció de que les coses evolucionessin en aquest sentit i no en un altre. Això pot ser produït per algun factor extern o per un sentiment intern.

Exemple: la traïció dels altres, passar per una infidelitat, pensar que els amics no són sincers.

2. La possibilitat no ha de veure's com a tal, sinó com un fet imminent.

3. La sospita és més convincent com més persones la comparteixin, exemple d'això són els països que sospiten que els seus veïns els van a envair, o que la mercaderia escassejarà i com tots la compren, en efecte,  escassejarà. En síntesi, la profecia d'un succés duu al succés de la profecia. La condició és que profetitzis, que consideris un fet amb consistència pròpia, independent de tu o imminent.

D'aquesta forma s'arriba on volies arribar.

EVITA L'ÈXIT

Tot camí a l'èxit comporta ensopegades, esforços, no obstant això l'èxit, socialment parlant, es té en alta estima, igual succeeix amb el poder, el reconeixement i l’autoestima. El contrari, fracàs i vida ociosa, es té com senyal de ganduleria. Tenir metes implica que potser no s'assoleixin malgrat esforçar-se. Per tant, per a triomfar en l'art d'amargar-te la vida imposa’t metes ideals, inconcebibles però que causin admiració. Exemple d'això són els enamorats de l'amor, superen a l'amant i a la relació. La venjança, quan més gran millor. Oblida't de que la venjança és la sensació d'impotència, i que tan aviat s'eliminin aquests sentiments, desapareix la idea de venjança. Concentra't en ella. Redobla esforços en la utopia que significa cap costat.

CONFUSIÓ ENTRE EL LLENGUATGE DIGITAL I ANALÒGIC O CERCA MÉS PROBLEMES A TRAVÉS DEL LLENGUATGE AMBIGU

Tot llenguatge té el sentit literal del que es diu i el sentit analògic o de relació de com es diu i perquè es diu. Si algú ens pregunta si ens agrada com es veu hem de dir si o no, i es refereix al nostre gust, però també va implicada la reacció de l'altre i per no ofendre, diem si, encara que ens sembli que no. Això és causa de molts  conflictes donat que en comptes de dir, no m'agrada com se't veu, però això no vol dir que no m'agradis tu, evadim per no fer mal i anem espatllant les relacions. Llegir el pensament o la clarividència. Les relacions amb el proïsme sempre han de ser complicades i si no ho són, aquí hi ha unes estratègies senzilles. Si algú pregunta per què t’has enfadat? i l'altre contesta no estic enfadat, probablement qui pregunta creurà que és una mentida ja que la pregunta mateixa conté una tendència a endevinar, a sentir més clarament que la persona que la pateix. Si vols fer enutjar a algú, digues-li l'anterior i insisteix en això. Una tàctica que mai falla és que quan l'altre vulgui aclarir les coses, no ho permetis, si et pregunta el teu espòs per què et sembla que et va agredir? immediatament digues-li: ja veus, si fossis menys agressiu no preguntaries?. D'aquesta manera

assoliràs que en efecte perdi el seny o que es quedi sumit en un silenci ple de ràbia. Una manera més efectiva

encara és donar-li a l'altre dues eleccions i quan triï, enutja't perquè no va decidir l'altra. Concretament pots utilitzar-lo també per assenyalar alguna cosa al teu cònjuge de manera feridora i una vegada que s'enutgi, digues-li: "és broma". Això ho farà sortir de polleguera, si no pregunta-li als adolescents, qui contínuament ho fan, si es tracta de drets exigeixen com adults, però per a les responsabilitats són nens. I recorda treballar més en tu per a ser desgraciat, quan gaudeixis d’alguna cosa o realment ho gaudeixis, recorda la quantitat de

persones que moren de fam…

SER ESPONTANI

És impossible que algú sigui espontani i alhora es comporti com a tu t'agrada. Llavors obstina't a sofrir perquè la persona estimada no t'estima com tu t’ho imagines, recorda que has d’imaginar-te ideals inassolibles ja que estan millor vists pels altres. Exigeix-li a la teva dona que sempre estigui a la teva disposició evitant el seu mal humor i els seus sentiments negatius. Això la farà sentir incòmoda i la farà enrabiar i així mai aconseguirà el seu objectiu, lo que et brindarà una altra oportunitat de ser amargat. Digues-li als teus fills que gaudeixin dels seus deures i que xalin i si no ho aconsegueixes, comença la manipulació cap a ells parlant-los de tots els esforços que fas perquè ells estiguin bé. Hi ha més variacions d'aquest ésser espontani que no fallen com per exemple tracta de que l'altre sigui feliç al teu costat, demana una erecció precisa i espontània o també un orgasme. Recorda, confon l'obligació i l'amor amb l'espontani.

REALITZA TEORIES I INDAGA, INDAGA

Pregunta a les persones perquè t’estimen i arrisca't a que no et diguin el que t'imagines. Moltes vegades l'altre no sabrà què dir-te i en altres moments, no et dirà el que vols. Parlar sobre l'amor és tan difícil que s'arriben a veritables paradoxes com Kierkegaard i el seu seductor, qui persegueix fins a l'impossible a l'estimada però quan aquesta sucumbeix davant l'amor, l'altre la rebutja. En altres paraules, les dones són boges perquè es desfan davant els teus encants, totes són boges menys la teva mama. Una manera més directa d'assolir  l'anterior és enamorar-te d'un capellà, d'una persona casada, d'una estrella de cinema o d'un homosexual, és la manera de no arribar mai i d'estalviar-te la desil·lusió de que qui et vulgui mereix el teu menyspreu ja que no saps perquè dimonis t’estima.

L'AJUDA

Ajuda de manera desinteressada i després turmenta't amb idees del tipus què volia demostrar?, per què volia ajudar-lo?, quin paper estic jugant? Aplica el mateix a l'altre, si t'ajuden, intenta descobrir les negres intencions

que oculta, sobreinterpreta als altres i les seves accions. I mai oblidis el lema: Ningú ajuda desinteressadament, recorda que sempre pots acudir als semàfors en vermell i sempre pots trobar errors en els altres. Una relació on només un ajuda té dos resultats fatals: l'ajuda serà un fracàs ja que l'ajudant més fervorós acabarà per abandonar la relació profundament desenganyat i amargat. Si, en canvi, l'empresa ha tingut èxit, l'ajudat ja no necessita més ajuda i per això mateix la relació també es desfà, esgotant-se el motiu i el sentit. Exemples de l'anterior són dones que per amor volen convertir al borratxo, jugador o criminal en un model de virtuts. Perquè una dona se sacrifiqui necessita un home problemàtic i propens a caure. Això es diu col·lusió. Un metge necessita malalts, una mare fills, per què es requereix una parella llavors? doncs per a tenir "realitat" ja que necessites dels teus somnis vans. Això obeeix a dues raons:

1. El paper que ell ha d'ocupar perquè jo sigui "real", és el paper que ell mateix vol ocupar per a construir la seva pròpia realitat. Se suposa implícitament que l'altre ha de ser com jo vull "paradoxa de ser espontani"

2. L'altre ha de ser la "realitat" i compensar-nos per les acrobàcies comeses.

ELS ESTRANGERS

Pensar que nosaltres som la mesura de totes les coses, el terme mig i el patró per a mesurar als altres fa que veiem com a rars, ignorants i mediocres als demés, a qui no són com nosaltres. No entenem als estrangers i els seus costums donat que pensem que els normals som nosaltres. Això ens torna intolerants, insatisfets i no dóna el plaer d'amargar-nos perquè les coses no són com nosaltres volem. Llavors, has fet prou per a ser amargat?. Si tot just ets un novell aprenent t'hem dit com aconseguir-lo. I ET DESITGEM, EL MILLOR DELS

FRACASSOS.

Pres del llibre: "L'art d'amargar-se la vida" Paul Watzlawick. Herder. 1992.

 copyright: www.psicoterapiaintegral.com

    Tornar a la pàgina anterior    

 Haz doble clic para subir

--------------------------------------------------------------